Arnes

Hem anat a Arnes. Feia temps que volíem anar als Ports de Besseit, és una zona de Catalunya un pèl desconeguda per mi i les vegades que havia anat havia sigut molt ràpid, sense temps de poder gaudir dels seus paisatges, que la veritat donen per molt.
Vam estar al Vilar Rural d'Arnes, un hotel pensat 100% pels nens, amb una mini granja per que li poguin donar de menjar als animalets (ànecs, gallines, ovelles, conills), la bebechuza es va enamorar dels ànecs i va patir una història d'amor odi amb el xai. Li va voler robar la galeta, i no ho va portar gaire be! Quin fart de plorar es va fer pobreta! L'endemà el va voler tornar a tocar, però aquest cop darrera de les reixes!
A la zona hi ha un munt d'excursions per fer i el millor en aquestes dates de tanta calor, un munt de tolls on poder-nos refrescar!

El millor de tot es que hi ha un munt d'ombres, no t'enportes sorra a casa i no està tan massificat com la platja! Que més podem demanar???

Bressol

Fa uns dies mirant el blog de Glaram knits vaig veure que li havia fet un bressol de joguina a la seva nena utlitzant una caixa de sabates. Em va semblar una idea genial, així que avui que tenia una estona sola, he pensat que era un bon moment per fer-lo.
És un DIY molt fàcil, tallar la tapa de la caixa de sabates enganxar-la als costats i fet!!!

I aprofitant que tenia una miqueta més de temps lliure, he pensat que una manteta per tapar el bebè també podia estar molt bé. Així que he agafat un cabdell de cotó que tenia a mitges i he fet una petita manta.
D'aquesta manera també he reduït el meu stash! :P

Pantalons curts

Fa uns dies vaig veure que a Mi rincón de mariposas havien penjat un cose conmigo d'uns pantalons curts.  aqui. Podies trier si fer uns patalonets per tu o uns per nen petit. La talla de nen petit era de 4 anys, però a la  bebechuza li queden de por!
Per fer-los he utilitzat una tela de patchwork fuxia amb floretes i la veritat és que són molt estiuencs!
M'ha agradat molt fer aquests pantalons i possiblement m'en faci uns per mi! Que de moment tot el que he fet ha sigut per ella.

Aqui unes fotos de la model!

Que us semblen? jo trobo que li queden molt i molt be!!!

Vilaplana- La Mussara

Aquest cap de setmana ha tocat excursió. I de les xules. Sembla mentida que tan a prop de casa tinguem uns paisatges tant bonics.

Vam sortir des de Vilaplana per pujar fins a la Mussara, aproximadament 7 km pel bosc trobant-nos amb el rierol de les Tosques, que gràcies a les pluges del Juny anava ple d'aigua!.

Just sortint del poble trobem aquet raconet:

El camí es fa molt amè, hi ha tot de raconets on poder fer una remullada o agafar forces, ja que la pujada es bastant forta durant tot el trajecte.

 

Després d'unes dues horetes i mitja vam arribar al refugi de la Mussara, on vam donar de dinar a la bebechuza i vam demanar uns entrepans per nosaltres. També vam deixar que la bebechuza estires les cames, la pobre portava tot el matí a la motxilla! Quan ja havíem recuperat forces vam començar la baixada! 

 

És una excursió que es pot fer perfectament portant el bebè a la motxilla, no te cap pas difícil, però els nens que fa poc que caminen ho tenen complicat, primer per la distància i segon per la quantitat de pedres que trobem pel camí.  Uns metres abans del refugi comença una pista de sorra, aquest és el recorregut que va poder fer la bebechuza, uns 500 metres més o menys planets, perfectes per que ella pogués caminar i córrer, acariciar el arbres i mirar les floretes, les abelles i les papallones.

 

Poder gaudir de la natura sense tenir que fer hores de cotxe és un luxe que hem d'aprofitar!!!



Acompanya'm

La bebechuza ja fa uns mesos que camina. Fins ara anava amunt i avall, sense tenir molt clar que feia o on anava. De tant en tant es quedava quieta i mirava al voltant, a mi em recordava un gatet. Quan li agafen els cinc minuts i sembla que s'hagi tornat boig i passa corrents per tots els mobles i de cop... S'atura! I mira sense saber on estar ni que fa. Doncs en lloc d'un gat poseu un bebè que camina encara de costat i ja ho teniu!
Des de fa uns dies te molt clar on vol anar i que vol fer, i vol que l'acompanyis, que vagis amb ella a descobrir i jugar.
El seu lloc preferit és el piano. T'agafa la mà i t'acosta et mira per que obris la tapa i per que l'asseguis al tamboret. Un cop fet això ja puc disfrutar d'un concert només per a mi. Tinc clar que una petita Mozart viu dins ella, llàstima que encara no hagi volgut sortir i de moment només aporrei les tecles!
El seu  segon lloc és el balcó. T'agafa de la ma, et porta al balcó i et fa seure a una minirepisa, i toca jugar a senyores que xerren. Seiem juntetes i em parla, amb el seu idioma, vull creure que m'explica el que ha fet amb el papachuzo quan jo no hi sóc, i els seus somnis de la nit. M'agraden aquests moments, ella i jo, soletes, compartint una estona genial!
També t'agafa la ma i et porta a la porta del carrer quan vol sortir,  a l'habitació de jugar o al llit.
M'agrada acompanyar-la i veure que amb lo petitona que és, es fa entendre un munt! No em vull imaginar quan xerri! No hi haurà manera de portar-li la contraria!!!!

Sant Joan

Aquest ha estat un Sant Joan diferent, un Sant Joan envoltats dels amics de sempre i de bebes. Cuatre per ser exactes, entre els 18 mesos i els 13 mesos, tot un exercici de paciència. Quan no plora un, plora l'altre... però tot i això divertit, molt divertit.
He tingut 4 dies de festa, tot un luxe treballant en turisme i hem aprofitat per anar a casa d'uns amics.
Divendres visita a l'ikea, a comprar alguns mobles que necessitava la bebechuza i ja al vespre camí a Osona.
Dissabte va ser un dia tranquil, una miqueta de piscina al pati i després cap a Vic que falta gent.
Diumenge al matí, vam anar a fer bloc amb els petits. Vam anar a Fussimanya una zona per fer bloc que encara és força desconeguda, molt a prop de Savassona, queda molt a prop de la carretera, només s'ha de caminar uns 10 minuts, cosa que amb un bebè a l'esquena s'agraeix.  A mi el bloc no m'agrada, massa alçada per baixar després... jo necessito una corda, però reconec que poder anar només amb els peus és un luxe!!

 

 

Per la tarda vaig preparar la coca de Sant Joan que menjaríem a la nit. Un dels peques és al·lèrgic a una proteïna de la llet de vaca així que la vaig preparar amb llet de soja.

 

Ingredients

Per la massa mare

·         100 g de farina de força

·         100 ml de llet

·         20 g de llevat fresc

Para la coca

·         350 g de farina de força

·         70 g de sucre (i una mica més per decorar al final)

·         2 ous

·         60 ml de llet

·         80 g de mantega

·         1 llimona

·         Crema pastissería

·         50 g de pinyons

·         1 culleradeta de sal

 

Elaboració

Es fa la massa mare barrejant els ingredients. Es deixa tapada en un bol tapat amb film transparent a la nevera si pot ser durant tota la nit.

Al dia següent es barreja en un bol la farina amb la llet, el sucre, la sal i els ous. Quan tot estigui ben barrejat s’afegeix la massa mare i poc a poc la mantega.

 

S’ha d’anar absorvint la mantega fins que quedi una massa ben elástica i no quedi enganxosa.

Es deixa fermentar novament en un bol tapat amb film fins que hagi doblat el seu tamany (1 hora aprox.). Posteriorment li donem la forma desitjada (rectangular / ovalada). Deixem reposar de nou la massa durant una mitja hora o 3 quarts. Decorar amb la crema, els pinyons i una mica més de sucre i es fica al forn a 170 – 180 graus durant uns 20 minuts fins que estigui dauradeta.

 

I diumenge una mica de parc per que els nens es cansessin, i després cap a casa que cuatre dies fora fan canviar totes les rutines!

La tornada a casa ens ha enganxat amb uns mocs i unes febres, però això ja és una altre història!



Sociabilitzar-se

Quan arriibes a la maternitat hi ha un cosa per la que no et preparen,  sociabilitzar amb altres pares.
Durant l'embaràs ja tens les primeres mostres del que serà a partir d'ara. " jo tinc vòmits", " doncs jo ardors", el meu part va ser molt ràpid", el meu va durar 20 hores"  i així entres en un bucle sense fi... explicant cada petita cosa que et passa amb un i jo....
Un cop tens el teu nadó en braços la cosa es pitjor (si pitjor.... jo no m'ho puc creure!) La son, el menjar, si gateja, si camina....
Mentre són petits i no busquen interactuar amb ningú la cosa es pot suportar, però arriba un dia que volen estar amb altres nens, o córrer pel parc... I aquell dia vulguis o no trobes a altres mares! Mares que en la majoria dels casos no tenen res a veure amb tu, a part de tenir un nadó de més o menys la mateixa edat, unes mares amb les que mai a la vida haguessis parlat si no fos per aquest bebito que ara ja no ho és tant i que demana que tothom, absolutament tothom, l'agafi en braços!
Jo encara sóc afortunada, amb el meu horari coincideixo amb poques mamis. És el papachuzo qui es troba amb les mamis de l'escala (un bloc de 90 pisos on gairebé tots tenen nens) a la piscina o al parc. I és ell qui ha de ser simpàtic i posar bones cares, perquè encara que a nosaltres no ens vingui gens de gust fer nous amics, la nostre bebechuza en te moltes ganes!!!

Calcetes!

Sembla que al final ha arribat la calor i amb ella el moment de treure-li els bodis interiors a la bebechuza. En aquest moment vaig veure que no tenia unes tristes calces que posar-li,,, i això de que vagi ensenyant el bolquer... digui'm que no m'acaba d'agradar. Un dia buscant idees per internet vaig trobar aquest cobrebolquer. NO trobeu que és genial????
Així que vaig agafar uns retalls que ens va passar la meva crafty germana (no sabeu lo que mola tenir una crafty germana!!! si no en teniu n'heu de demanar una ja!) i vaig deicidir fer-li uns per cada dia de la setmana.
De moment he fet els primers

L'estampat és tan bonic!!! m'encanten.
Al principi quan només havia cosit els costats eren tan grans que m'anaven be a mi. Al posar la goma s'ha arreglat i li queden fantàstiques!!!!

Roca Foradada, Prades

Quan va néixer la bebechuza ens van regalar el llibre Excursions amb nens pel camp de Tarragona. És un llibre que proposa diferents excursions per la zona, totes comencen a un àrea de pícnic i especifica la distància, l'edat ideal per anar-hi.
Són excursions a partir dels dos anys, però amb la motxilla i sabent que no trobarem grans desnivells ni dificultats ja n'hem fet algunes.
L'última ha estat a La roca foradada de Prades. És un excursió curteta, 4 km, perfecte per nens que ja caminen.
L'excursió comença a l'Ermita de Sant Antoni,

i pel camí trobem coves

pedres i pinyes!!!

Un llac

 

I al final: La roca foradada!!

 

 

Una excursió ràpida però plena de racons per descobrir!

Biblioteca per bebes

L'altre dia vaig estar mirant el blog de Cosas molonas, i ensenyaven varies idees per fer una biblioteca infantil.
A mi m'encanta llegir, m'hi passaria el dia, amb un llibre a les mans em passen les hores volant.
A la bebechuza li encantava seure al costat de l'estanteria i treure els llibres. No trencava res, només els treia i intentava tornar a posar-los a lloc, sense gaire fortuna la veritat.
LLavors vaig tenir una idea, posar els seus llibres de manera que els pogués veure i agafar quan ella volgués.
Te els seus llibres preferits, que agafa i et porta per que li llegeixis una vegada i una altre.
També estic acabant de preparar unes catifes de ganxet XL per poder seure a explicar contes. De moment en tinc una d'acabada!

 

De moment ho tenim al menjador, suposo que d'aquí un temps ho passarem a la seva habitació. O potser no, els seus llibres també poden compartir lloc amb els nostres, oi?

La tele

A la bebechuza mai li ha agradat la tele. Conec gent que de ben petits ja els deixaven mirant alguns dibuixets i els bebés aguantaven una mica. No ha sigut el meu cas, podríem dir que li fa més cas a la rentadora!
Però tot això va canviar fa uns dies i amb només un programa.
Li encanta el MIC!

Es sentir la sintonia i quedar-se embobada mirant-lo, deixa tot el que estigui fent, fins i tot la teta!!!
Crec que el fet de que no siguin dibuixos estridents, ni amb molts colors ni moltes imatges passant depressa fa que es calmi, que es quedi tranquileta... per que quan acaben continua sent el terratrèmol de sempre!!!!!!
Ara la iaia ja te feina, fer-li un dels seus famosos Mics de ganxet. Segur que li farà mil petons!

Faldilla de cors

Ja fa un temps que la Patrícia està cosint i jo feia dies que tenia un cuquet dins... Tenia ganes de tornar a agafar la màquina, les agulles i els fils... però per unes coses o unes altres ho deixava estar. Fins que buscant per internet vaig trobar un tutorial per fer una faldilla super fàcil. aquí podeu trobar el pdf i les explicacions.
 És una faldilla molt bàsica. Retallar dos rectangles cosir-los junts i posar una goma. Un patró facilíssim per qui comença i també molt ràpid i queda molt bé!
Sóc conscient que te errors, però la veritat es que per ser la primera dona el pego, i a ella se la veu molt contenta!

Escalada a Montblanc

Aquest diumenge hem anat a escalar. Feia un munt de mesos que no em posava els peus de gat i el cul continua pesant-me!!
Les últimes vegades que havia anat a escalar la bebechuza encara era molt petita i no es bellugava així que anar amb ella era relativament fàcil.
Ara no para quieta i ja pesa bastant, així que hem de buscar llocs on es pugui arribar fàcilment i que ella es pugui bellugar amb relativa seguretat.
Aquesta vegada hem anat a Montblanc. El camí per arribar es millor fer-lo amb 4x4, però un cop deixem el cotxe el camí és molt fàcil i bonic, amb les pluges d'aquesta primavera estava preciós.
És una zona d'escalada perfecte per l'hivern, ja que hi ha sol i no hi bufa l'aire. Hi ha vies de diferents dificultats així que tothom es pot divertir.
Com he dit la zona d'escalada està molt a prop de Montblanc, així que després d'un matí d'escalada es pot anar a visitar la ciutat, que es maquíssima!
Nosaltres vam dinar uns entrepans allà mateix. Quina meravella el BLW, que la nena pugui menjar un bocata de truita com nosaltres i no tenir que portar pures ni coses extres és genial!!!

Jo no vaig poder fer fotos aquestes estan tretes d'aquí i aquí

A veure si poc a poc puc actualitzar els millors llocs per anar amb bebes

Lactància

Donar de mamar és molt maco, però fa mal. Que no us enredin, al principi fa mal.
Una mala col·locació de la bebechuza i el mogró queda ple de clivelles, unes clivelles que poden ser més o menys greus, però que quan fan que arribi l'hora de mamar apretis les dents i no respiris, per intentar que el dolor disminueixi. Jo vaig tenir sort, una visita molt ràpid a la llevadora que va ajudar-me a posar be la bebechuza i purelan a punta pala i tot va acabar.
Quan les clivelles van desaperèixer van venir les obstruccions, de cop notes com el pit es posa dur, molt dur i no pots de cap de les maneres moure el braç, qualsevol petit moviment i veus les estrelles. La solució que tens es: massatges calents, dutxes amb aigua calenta i que la bebechuza no es desenganxi del mogró. Llegeixes i llegeixes i veus que han de mamar en diferents posicions per que es buidin tots els conductes, busques posicions per internet i n'inventes d'altres... al final el confucte obstruit es buida i pots tornar a fer vida normal.
I llavors un dia et lleves i veus un puntet blanc al mugró, una perla de llet, del tamany del cap d'una agulla, de les metàl·liques de tota la vida i el dolor cada vegada que la bebechuza mama és el pitjor de tots, com si et punxessin mil agulles. Si tens sort serà de tracció i després de 4 o 5 dies marxarà sol, gràcies a la succió de la bebechuza, si no tens sort serà d'infecció, i llavors, més val que vagis al metge!

Segur que hi ha més moments on fa mal, aquests són els meus, però compensa.
Compensa quan la veus segura i calmada al pit, quan saps que tu sola pots alimentar el teu bebe, quan et dona un somriure mentre mama, quan xerra amb el pit, quan t'acaricia, quan veus la seva cara d'alegria al veure el pit, en aquests moments oblides tots els dolors i ets feliç

Coses petites

M'agraden els projectes de mitja i ganxet ràpids. Aquells que en pocs dies pots veure els resultats. per això m'agrada fer amigurumis o bufandes, perque no trigues en tenir el projecte a les teves mans. per aquest motiu gairebé mai faig res per mi. es triga massa!!!
Teixir per la bebechuza fa que tot sigui molt ràpid. Les jaquetetes s'acaben en un moment, fins i tot teixint amb agulles petites!!!

 Aquesta és l'última jaqueta que li he fet. Te uns colors roses preciosos!. El millor de la robeta de bebe és que pots jugar amb els complements. El botó ratolí em va robar el cor només veure'l!!!

Converse

M'encanten les sabates, com més tacó tenen millor, però fa gairebé un any que no en porto i les tinc a l'armari i cada mati em  miren, amb pena, quan veuen que agafo les converse per sortir al carrer.

La bebechuza no porta sabates, diuen que no es bo que els nadons portin els peus apretats, però fa pena treure-la només amb mitjonets. Ja fa temps que havia vist converse fetes a mitja o ganxet, i vaig pensar que era la manera perfecte per que anes amb sabatetes, i al mateix temps no fossin dures. I aqui estan:

El patró es de ravelry: aqui i en podeu trobar molts més.
Ara toca buscar-ne de noves:




Que en penseu??

Ja el tenim aqui

El dia 1 va neixer el Mateu, la seva mare està encantada i molt molt contenta. Així que avui anirem a veure-la. I no podem donar-li le benvinguda amb les mans buides. Queda encara una mica per poder-lo fer servir, però espero que el disfruti tant com he disfrutat jo fent-lo!!

 L'altre dia ja us vaig posar el link al patró, jo l'he treballat amb noro silk garden, (un cabdell i mig aproximadament) i agulles del nº 5, veure com van canviant els colors de la llana es al·lucinant!

I està clar que no podia deixar que els nous papis es quedessin sense res, així que els vaig portar uns muffins de pera.

Muffins de pera (500 muffins and cupcakes)
320 g farina
250 g sucre
4 cullaradetes llevadura Royal
2 cullaradetes canela
4 cullarades oli
50 gr mantequilla desfeta
2 ous
175 ml buttermilk (si no teniu buttermilk en un got de llet afegiu una culleradeta de vinagre blanc o suc de llimona i deixar reposar 10 minuts, voilà!!!)
2 peres pelades i tallades a trossets (depen una mica del tamany de les peres...)

Precalentar el forn a 175º
en un bol combinar la farina, el sucre la llevadura i la canela.
en un bol gran batre l'oli, la mantega (jo en aquest cas vaig afegir una mica més d'oli i no vaig posar gens de mantega...) els ous i la buttermilk fins que estigui ben combinat.
Afegir la barreja de farina i quan estigui integrada afegir les peres. Barrejar però evitar fer-ho en excés
Batre durant aproximadament 20 minuts, un cop fora del forn deixar reposar durant 5 minuts.