Acompanya'm

La bebechuza ja fa uns mesos que camina. Fins ara anava amunt i avall, sense tenir molt clar que feia o on anava. De tant en tant es quedava quieta i mirava al voltant, a mi em recordava un gatet. Quan li agafen els cinc minuts i sembla que s'hagi tornat boig i passa corrents per tots els mobles i de cop... S'atura! I mira sense saber on estar ni que fa. Doncs en lloc d'un gat poseu un bebè que camina encara de costat i ja ho teniu!
Des de fa uns dies te molt clar on vol anar i que vol fer, i vol que l'acompanyis, que vagis amb ella a descobrir i jugar.
El seu lloc preferit és el piano. T'agafa la mà i t'acosta et mira per que obris la tapa i per que l'asseguis al tamboret. Un cop fet això ja puc disfrutar d'un concert només per a mi. Tinc clar que una petita Mozart viu dins ella, llàstima que encara no hagi volgut sortir i de moment només aporrei les tecles!
El seu  segon lloc és el balcó. T'agafa de la ma, et porta al balcó i et fa seure a una minirepisa, i toca jugar a senyores que xerren. Seiem juntetes i em parla, amb el seu idioma, vull creure que m'explica el que ha fet amb el papachuzo quan jo no hi sóc, i els seus somnis de la nit. M'agraden aquests moments, ella i jo, soletes, compartint una estona genial!
També t'agafa la ma i et porta a la porta del carrer quan vol sortir,  a l'habitació de jugar o al llit.
M'agrada acompanyar-la i veure que amb lo petitona que és, es fa entendre un munt! No em vull imaginar quan xerri! No hi haurà manera de portar-li la contraria!!!!

Banderoles de ganxet

Fa uns dies passant de blog en blog em vaig trobar amb el Desafío Love craft, que preparaven entre La cajita de música  i Coleccionando cosas bonitas
El desafiament del mes de juny era fer unes banderoles. Aquest era un d'aquests projectes que volia fer des de feia molt de temps. I d'aquesta manera ho he aconseguit. Unes banderoles de ganxet per l'habitació de la bebechuza!

La foto deixa molt que desitjar... però com sempre vaig a última hora i l'he hagut de fer amb la bebechuza agafant-me la cama!!!

Ara passeu pel blog de la Bea, veureu les coses precioses que han fet!

Sant Joan

Aquest ha estat un Sant Joan diferent, un Sant Joan envoltats dels amics de sempre i de bebes. Cuatre per ser exactes, entre els 18 mesos i els 13 mesos, tot un exercici de paciència. Quan no plora un, plora l'altre... però tot i això divertit, molt divertit.
He tingut 4 dies de festa, tot un luxe treballant en turisme i hem aprofitat per anar a casa d'uns amics.
Divendres visita a l'ikea, a comprar alguns mobles que necessitava la bebechuza i ja al vespre camí a Osona.
Dissabte va ser un dia tranquil, una miqueta de piscina al pati i després cap a Vic que falta gent.
Diumenge al matí, vam anar a fer bloc amb els petits. Vam anar a Fussimanya una zona per fer bloc que encara és força desconeguda, molt a prop de Savassona, queda molt a prop de la carretera, només s'ha de caminar uns 10 minuts, cosa que amb un bebè a l'esquena s'agraeix.  A mi el bloc no m'agrada, massa alçada per baixar després... jo necessito una corda, però reconec que poder anar només amb els peus és un luxe!!

 

 

Per la tarda vaig preparar la coca de Sant Joan que menjaríem a la nit. Un dels peques és al·lèrgic a una proteïna de la llet de vaca així que la vaig preparar amb llet de soja.

 

Ingredients

Per la massa mare

·         100 g de farina de força

·         100 ml de llet

·         20 g de llevat fresc

Para la coca

·         350 g de farina de força

·         70 g de sucre (i una mica més per decorar al final)

·         2 ous

·         60 ml de llet

·         80 g de mantega

·         1 llimona

·         Crema pastissería

·         50 g de pinyons

·         1 culleradeta de sal

 

Elaboració

Es fa la massa mare barrejant els ingredients. Es deixa tapada en un bol tapat amb film transparent a la nevera si pot ser durant tota la nit.

Al dia següent es barreja en un bol la farina amb la llet, el sucre, la sal i els ous. Quan tot estigui ben barrejat s’afegeix la massa mare i poc a poc la mantega.

 

S’ha d’anar absorvint la mantega fins que quedi una massa ben elástica i no quedi enganxosa.

Es deixa fermentar novament en un bol tapat amb film fins que hagi doblat el seu tamany (1 hora aprox.). Posteriorment li donem la forma desitjada (rectangular / ovalada). Deixem reposar de nou la massa durant una mitja hora o 3 quarts. Decorar amb la crema, els pinyons i una mica més de sucre i es fica al forn a 170 – 180 graus durant uns 20 minuts fins que estigui dauradeta.

 

I diumenge una mica de parc per que els nens es cansessin, i després cap a casa que cuatre dies fora fan canviar totes les rutines!

La tornada a casa ens ha enganxat amb uns mocs i unes febres, però això ja és una altre història!



Sociabilitzar-se

Quan arriibes a la maternitat hi ha un cosa per la que no et preparen,  sociabilitzar amb altres pares.
Durant l'embaràs ja tens les primeres mostres del que serà a partir d'ara. " jo tinc vòmits", " doncs jo ardors", el meu part va ser molt ràpid", el meu va durar 20 hores"  i així entres en un bucle sense fi... explicant cada petita cosa que et passa amb un i jo....
Un cop tens el teu nadó en braços la cosa es pitjor (si pitjor.... jo no m'ho puc creure!) La son, el menjar, si gateja, si camina....
Mentre són petits i no busquen interactuar amb ningú la cosa es pot suportar, però arriba un dia que volen estar amb altres nens, o córrer pel parc... I aquell dia vulguis o no trobes a altres mares! Mares que en la majoria dels casos no tenen res a veure amb tu, a part de tenir un nadó de més o menys la mateixa edat, unes mares amb les que mai a la vida haguessis parlat si no fos per aquest bebito que ara ja no ho és tant i que demana que tothom, absolutament tothom, l'agafi en braços!
Jo encara sóc afortunada, amb el meu horari coincideixo amb poques mamis. És el papachuzo qui es troba amb les mamis de l'escala (un bloc de 90 pisos on gairebé tots tenen nens) a la piscina o al parc. I és ell qui ha de ser simpàtic i posar bones cares, perquè encara que a nosaltres no ens vingui gens de gust fer nous amics, la nostre bebechuza en te moltes ganes!!!

Quiche

Algunes mamis es queixen que els nens no mengen verdures. No és el meu cas. La bebechuza ens ha sortit vegetariana. Li encanten totes les verdures si la vols fer feliç un plat de mongeta tendre i serà teva per sempre!
Però el papachuzo és una altre història, les verdures han d'estar camuflades i una manera de menjar verdures que ens agrada molt és la Quiche. La pots fer de moltes coses, però la que estem fent últimament és amb porro i carbassó.

Necessitem:
1 carbassó
2 porros
100 gr bacon
 1 brick petit de nata
1 ou
formatge ratllat
1 paquet de massa quebrada per fer quiche

Precalentem el forn a 200º i posem la massa a un motllo rodó
Sofregim el carbassó i el porro, quan estiguin casi a punt afegim el bacon tallat a tires i ho deixem coure.
Afegim la nata ho deixem fer xup xup. Apaguem el foc i tirem l'ou. Aquesta barrega la posem dins la massa.
Formatge ratllat al gust i al forn durant 20 minuts

I ja tenim un plat de verdures que farà les delícies de tothom!

I al final arriba l'estiu

I sembla que per fi comença la calor, i aquest cap de setmana ha estat marcat per aquesta. El dissabte vam tenir l'últim dia del curs a la piscina, i la ebebchu, va nedar, capbussar-se i tirar-se per un tobogan improvitzat!!
Després de la festa (amb cançons de la Xuxa incloses) vam anar cap  a la Ràpita, a dinar amb els avis, banyar-nos a una mini piscina i abans de marxar cap a casa a la platja i menjar un gelat!
Diumenge ens teníem que llevar d'hora, el papachuzo participava a una carrera i volíem anar a buscar-lo a la meta.... però no va poder ser... ens vam adormir i quan vam arribar ell ja tornava... quin greu em va saber!!
Després d'una dutxa vam anar cap a Valls, a disfrutar de la fresca i de la picina! Que be s'ho va passar la bebechuza tirant-se a la piscina. com xala dins l'aigua!!!és com un peixet. Després tenim una feinada per treure-la.
Vaig tenir temps d'acabar un llibre. El guardián invisible
El papachuzo havia escoltat molt bones crítiques així que el vaig comprar per Sant Jordi. Quan ell el va acabar va dir-me que no li havia agradat gaire però vaig voler donar-li una oportunitat.
I no... no m'ha agradat, és una novel·la negra que passa al Pais Basc, crec q vol tocar masses trames i al final et quedes amb ganes de més, fa només unes lleugeres pinzellades a algunes d'elles i pel meu gust el final s'agafa amb pinces... No se si toca les trames tan per sobre per que vol ser una triologia... però tampoc se si m'he quedat amb ganes de llegir els altres llibres. Haurem de veure quina pinta tenen les altres dos novel·les.
I també vaig tenir temps de fer una mica de ganxet. Ja us ho ensenyaré!

Calcetes!

Sembla que al final ha arribat la calor i amb ella el moment de treure-li els bodis interiors a la bebechuza. En aquest moment vaig veure que no tenia unes tristes calces que posar-li,,, i això de que vagi ensenyant el bolquer... digui'm que no m'acaba d'agradar. Un dia buscant idees per internet vaig trobar aquest cobrebolquer. NO trobeu que és genial????
Així que vaig agafar uns retalls que ens va passar la meva crafty germana (no sabeu lo que mola tenir una crafty germana!!! si no en teniu n'heu de demanar una ja!) i vaig deicidir fer-li uns per cada dia de la setmana.
De moment he fet els primers

L'estampat és tan bonic!!! m'encanten.
Al principi quan només havia cosit els costats eren tan grans que m'anaven be a mi. Al posar la goma s'ha arreglat i li queden fantàstiques!!!!

Rainbow cake i uns bombons

Pel cumpleanys de la nena vaig preparar un rainbow cake, pot semblar una feinada, però us prometo que és molt mmés fàcil del que sembla!

La veritat és que les fotos que vam fer no li fan justícia... era molt més maco en la vida real!!!

El primer que hem de fer es triar una recepta de pastis de vainilla que ens agradi.
Molt important, pesar el recipient on farem la massa, ja que un cop feta l'haurem de pesar per poder fer 6 particions del mateix pes! (aproximadament la massa total ha de pesar 1.250kg)
Jo vaig comprar motllos d'alumini, d'aquesta manera no has d'esperar a que es refredi una de les capes per poder continuar posant pastis al forn. El motllo que jo vaig utilitzar va ser de 23 cm i m'hi caben 2 al forn.

Quan hem pesat la massa i l'hem separat en 6 recipients, toca el divertit!! Tenyir la massa. Per aquest pastís he utilitzat colorant en gel de la marca Wilton, va molt be, per que amb molt poquet tens uns color molt intensos!!

Ja tenim la massa tenyida, ara toca posar-ho al forn, com la massa és tan fineta amb uns 15 minuts és suficient, com sempre escuradents per veure que surt net.

Per decorar vaig fer un frosting de formatge. 2 paquets de filadelfia i un de mascarpone, sucre glaç al gust (aproximadament una tassa) i ja podem començar a pintar!!


No fa gaire vaig recordar un post de l'Anita on ens ensenyava a fer uns bombons la mar de xulos. aquí.
Vaig pensar que era una altre idea a tenir en compte i li vaig dir al meu cunyat que ja tenia feina.
Aquí està el resultat:

En vam fer de dos tipus, uns de mantega de cacahuet i els altres de nubols, tots dos van triunfar!!!
I fins aquí els dolços de la festa.
Espero que pogueu disfrutar de les receptes!

Roca Foradada, Prades

Quan va néixer la bebechuza ens van regalar el llibre Excursions amb nens pel camp de Tarragona. És un llibre que proposa diferents excursions per la zona, totes comencen a un àrea de pícnic i especifica la distància, l'edat ideal per anar-hi.
Són excursions a partir dels dos anys, però amb la motxilla i sabent que no trobarem grans desnivells ni dificultats ja n'hem fet algunes.
L'última ha estat a La roca foradada de Prades. És un excursió curteta, 4 km, perfecte per nens que ja caminen.
L'excursió comença a l'Ermita de Sant Antoni,

i pel camí trobem coves

pedres i pinyes!!!

Un llac

 

I al final: La roca foradada!!

 

 

Una excursió ràpida però plena de racons per descobrir!