DIY, pot pels llapisos

Les oficines són llocs aburrits, i per desgracia molts de nosaltres hem de pasar-hi moltes hores. Per aquest motiu és important fer del nostre lloc de treball un lloc el més còmode possible i si pot ser amb una mica d'estil, molt millor!

Avui us

ensenyo el meu pot dels llapissos, li he donat una mica de color gràcies al washi tape.

Per fer-ho necessiteu un pot pels llapissos avorrit, unes tisores i washitape!

Després d'un ratet molt curtet (que es pot allargar si teniu una bebechuza reclamant la vostre atenció!) tindreu

un pot com nou!

Pots

Com ja he dit alguna vegada anar navegant per Pinterest és tornar-se boig, tantíssims projectes per fer, tantes idees...
Aquesta vegada he decidit reutilitzar uns pots de llegum. Donar una nova vida a  uns estris que en principi esta creats per tenir una vida molt limitada. ´
És un DIY molt senzill, només es necessita un pot, una mica de blonda i cola. I ja tenim un pot per posar el que vulgueu. Jo he decidit guardar els ganxets i el washi tape.

Espero que us agradi!

Vilaplana- La Mussara

Aquest cap de setmana ha tocat excursió. I de les xules. Sembla mentida que tan a prop de casa tinguem uns paisatges tant bonics.

Vam sortir des de Vilaplana per pujar fins a la Mussara, aproximadament 7 km pel bosc trobant-nos amb el rierol de les Tosques, que gràcies a les pluges del Juny anava ple d'aigua!.

Just sortint del poble trobem aquet raconet:

El camí es fa molt amè, hi ha tot de raconets on poder fer una remullada o agafar forces, ja que la pujada es bastant forta durant tot el trajecte.

 

Després d'unes dues horetes i mitja vam arribar al refugi de la Mussara, on vam donar de dinar a la bebechuza i vam demanar uns entrepans per nosaltres. També vam deixar que la bebechuza estires les cames, la pobre portava tot el matí a la motxilla! Quan ja havíem recuperat forces vam començar la baixada! 

 

És una excursió que es pot fer perfectament portant el bebè a la motxilla, no te cap pas difícil, però els nens que fa poc que caminen ho tenen complicat, primer per la distància i segon per la quantitat de pedres que trobem pel camí.  Uns metres abans del refugi comença una pista de sorra, aquest és el recorregut que va poder fer la bebechuza, uns 500 metres més o menys planets, perfectes per que ella pogués caminar i córrer, acariciar el arbres i mirar les floretes, les abelles i les papallones.

 

Poder gaudir de la natura sense tenir que fer hores de cotxe és un luxe que hem d'aprofitar!!!



Acompanya'm

La bebechuza ja fa uns mesos que camina. Fins ara anava amunt i avall, sense tenir molt clar que feia o on anava. De tant en tant es quedava quieta i mirava al voltant, a mi em recordava un gatet. Quan li agafen els cinc minuts i sembla que s'hagi tornat boig i passa corrents per tots els mobles i de cop... S'atura! I mira sense saber on estar ni que fa. Doncs en lloc d'un gat poseu un bebè que camina encara de costat i ja ho teniu!
Des de fa uns dies te molt clar on vol anar i que vol fer, i vol que l'acompanyis, que vagis amb ella a descobrir i jugar.
El seu lloc preferit és el piano. T'agafa la mà i t'acosta et mira per que obris la tapa i per que l'asseguis al tamboret. Un cop fet això ja puc disfrutar d'un concert només per a mi. Tinc clar que una petita Mozart viu dins ella, llàstima que encara no hagi volgut sortir i de moment només aporrei les tecles!
El seu  segon lloc és el balcó. T'agafa de la ma, et porta al balcó i et fa seure a una minirepisa, i toca jugar a senyores que xerren. Seiem juntetes i em parla, amb el seu idioma, vull creure que m'explica el que ha fet amb el papachuzo quan jo no hi sóc, i els seus somnis de la nit. M'agraden aquests moments, ella i jo, soletes, compartint una estona genial!
També t'agafa la ma i et porta a la porta del carrer quan vol sortir,  a l'habitació de jugar o al llit.
M'agrada acompanyar-la i veure que amb lo petitona que és, es fa entendre un munt! No em vull imaginar quan xerri! No hi haurà manera de portar-li la contraria!!!!

Banderoles de ganxet

Fa uns dies passant de blog en blog em vaig trobar amb el Desafío Love craft, que preparaven entre La cajita de música  i Coleccionando cosas bonitas
El desafiament del mes de juny era fer unes banderoles. Aquest era un d'aquests projectes que volia fer des de feia molt de temps. I d'aquesta manera ho he aconseguit. Unes banderoles de ganxet per l'habitació de la bebechuza!

La foto deixa molt que desitjar... però com sempre vaig a última hora i l'he hagut de fer amb la bebechuza agafant-me la cama!!!

Ara passeu pel blog de la Bea, veureu les coses precioses que han fet!

Sant Joan

Aquest ha estat un Sant Joan diferent, un Sant Joan envoltats dels amics de sempre i de bebes. Cuatre per ser exactes, entre els 18 mesos i els 13 mesos, tot un exercici de paciència. Quan no plora un, plora l'altre... però tot i això divertit, molt divertit.
He tingut 4 dies de festa, tot un luxe treballant en turisme i hem aprofitat per anar a casa d'uns amics.
Divendres visita a l'ikea, a comprar alguns mobles que necessitava la bebechuza i ja al vespre camí a Osona.
Dissabte va ser un dia tranquil, una miqueta de piscina al pati i després cap a Vic que falta gent.
Diumenge al matí, vam anar a fer bloc amb els petits. Vam anar a Fussimanya una zona per fer bloc que encara és força desconeguda, molt a prop de Savassona, queda molt a prop de la carretera, només s'ha de caminar uns 10 minuts, cosa que amb un bebè a l'esquena s'agraeix.  A mi el bloc no m'agrada, massa alçada per baixar després... jo necessito una corda, però reconec que poder anar només amb els peus és un luxe!!

 

 

Per la tarda vaig preparar la coca de Sant Joan que menjaríem a la nit. Un dels peques és al·lèrgic a una proteïna de la llet de vaca així que la vaig preparar amb llet de soja.

 

Ingredients

Per la massa mare

·         100 g de farina de força

·         100 ml de llet

·         20 g de llevat fresc

Para la coca

·         350 g de farina de força

·         70 g de sucre (i una mica més per decorar al final)

·         2 ous

·         60 ml de llet

·         80 g de mantega

·         1 llimona

·         Crema pastissería

·         50 g de pinyons

·         1 culleradeta de sal

 

Elaboració

Es fa la massa mare barrejant els ingredients. Es deixa tapada en un bol tapat amb film transparent a la nevera si pot ser durant tota la nit.

Al dia següent es barreja en un bol la farina amb la llet, el sucre, la sal i els ous. Quan tot estigui ben barrejat s’afegeix la massa mare i poc a poc la mantega.

 

S’ha d’anar absorvint la mantega fins que quedi una massa ben elástica i no quedi enganxosa.

Es deixa fermentar novament en un bol tapat amb film fins que hagi doblat el seu tamany (1 hora aprox.). Posteriorment li donem la forma desitjada (rectangular / ovalada). Deixem reposar de nou la massa durant una mitja hora o 3 quarts. Decorar amb la crema, els pinyons i una mica més de sucre i es fica al forn a 170 – 180 graus durant uns 20 minuts fins que estigui dauradeta.

 

I diumenge una mica de parc per que els nens es cansessin, i després cap a casa que cuatre dies fora fan canviar totes les rutines!

La tornada a casa ens ha enganxat amb uns mocs i unes febres, però això ja és una altre història!



Sociabilitzar-se

Quan arriibes a la maternitat hi ha un cosa per la que no et preparen,  sociabilitzar amb altres pares.
Durant l'embaràs ja tens les primeres mostres del que serà a partir d'ara. " jo tinc vòmits", " doncs jo ardors", el meu part va ser molt ràpid", el meu va durar 20 hores"  i així entres en un bucle sense fi... explicant cada petita cosa que et passa amb un i jo....
Un cop tens el teu nadó en braços la cosa es pitjor (si pitjor.... jo no m'ho puc creure!) La son, el menjar, si gateja, si camina....
Mentre són petits i no busquen interactuar amb ningú la cosa es pot suportar, però arriba un dia que volen estar amb altres nens, o córrer pel parc... I aquell dia vulguis o no trobes a altres mares! Mares que en la majoria dels casos no tenen res a veure amb tu, a part de tenir un nadó de més o menys la mateixa edat, unes mares amb les que mai a la vida haguessis parlat si no fos per aquest bebito que ara ja no ho és tant i que demana que tothom, absolutament tothom, l'agafi en braços!
Jo encara sóc afortunada, amb el meu horari coincideixo amb poques mamis. És el papachuzo qui es troba amb les mamis de l'escala (un bloc de 90 pisos on gairebé tots tenen nens) a la piscina o al parc. I és ell qui ha de ser simpàtic i posar bones cares, perquè encara que a nosaltres no ens vingui gens de gust fer nous amics, la nostre bebechuza en te moltes ganes!!!