Desapareguda

Ho se, últimament no sóc gens constant, però... es que estic cansada.... i quan arribo a casa de la feina només tinc força per sopar i poca cosa més.
En els últims dies ni he cuinat ni gairebé he agafat les agulles. Només he llegit, he llegit molt.

Estic embarassada de poc més de tres mesos, i aquests primers mesos han estat... cansats. Entre les nauses i el mal d'esquena no he fet gran cosa. Ara sembla que la cosa millora una mica, i avui he acabat una boina que feia més d'una setmana que tenia començada. A veure si comença el canvi de debó!!

Tornem-hi!

Casi sense adonar-me a passat un mes des de l'última vegada. Les vacances de l'octubre van acabar... ens ho vam passar molt be, ens va fer molt bon temps i vam poder aprofitar per banyar-nos al mar i prendre al sol, però sense tenir que compartir l'espai amb milers de persones.
Vam tornar a la feina i la setmana passada uns dies més de vacances. Aquesta vegada hem anat a la muntanya, a intentar gaudir dels colors de la tardor.

Us deixo unes fotos

De vacances

Després d'un estiu molt, molt dur, arriben les vacances! Són només 4 dies però segur que els disfrutem a tope!!!
Anem a Sant Pere Pescador, a una casa rural envoltada de no res, a buscar la tranquil·litat q no hem tingut aquests mesos.

Podeu veure més fotos a http://masdelmar.blogspot.com/

Noro Kureyon sock

M'agrada molt treballar amb Noro, potser no és una llana perfecte, temolts canvis de gruix durant el cabdell, però els canvis de colors que te... no els he trobat en cap altre lloc.

Aquesta setmana he hagut de passar algunes estones a l'hospital, i en aquestes estones mortes portava el meu cabdell i el meu ganxet. Com no tenia el cap per prensar gaire res més fàcil que fer un xal que només utilitzes un cabdell i un patró ben senzill, amb aquesta llana qualsevol cosa queda molt aparent.

Muffins de pastanaga

Des de fa un any aproximadament, rebem a casa una caixa de verdura ecològica, per nosaltres és la única manera de menjar verdures fresques, tenen gust i cada setmana canvia el que menges. Ara que s'apropa l'hivern la caixa cada cop és més aburrida (és el que te menjar fruita i verdura de temporada), però tornen les pastanagues, que havien desaparegut durant l'estiu.
Les pastenagues no em diuen res... m'explico, crues m'agraden, però cuites.... no puc amb elles!! Des que vaig trobar aquesta recepta de la Martha Stewart de muffins de pastanaga no paro de fer-les gairebé cada setmana, queden tan espongoses!!!

3 o 4 pastanagues rallades
3 ous grans
1/3 tassa de buttermilk (si no teniu buttermilk en un got de llet afegir una cullarada de vinagre blanc i deixar reposar durant 10 minuts)
2 tasses de sucre
1 i 1/2 tasses d'oli ( jo només en poso una)
1  i 1/2 cullaradeta d'extracte de vainilla
3 tasses de farina
1 cullaradeta bicarbonat
2 cullaradetes llevadura (Royal)
1 cullaradeta canela molguda
1 cullaradeta gengibre
1/8 cullaradeta de claus

Important, tenir tots els ingredients a temperatura ambient.
Precalentar el forn a 170º. Preparar la safata amb els motllos per les madalenes.
Barrejar en un bol gran les pastanagues rallades, els ous, el buttermilk, el sucre, l'oli i l'extracte de vainilla. En un altre bol barrejar els ingredients secs. La farina, el bicarbonat, la llevadura i les especies. Anar afegint els ingredients secs a la barreja humida.
Si voleu posar unes anous... queden de vici!!!

Omplir els motllos fins un treç del final. Fornejar durant uns 25 minuts aproximadament. i ja en podeu disfrutar, queden boníssims!!!

Sorpreses

Divendres al matí em vaig despertar amb una sorpresa, el Joan que el dia abans havia anat a sopar amb el companys de feina havia comprat dues entrades per anar a veure els Sopa de Cabra. Després d'escoltar-me durant els tres concerts que van fer  a Barcelona si agafavem el cotxe i ens apropavem... va ser tota una sorpresa.
Així que ahir a la nit després de donar moltes voltes amb el cotxe vam aconseguir arribar a la Plaça de Toros, on haviem quedat per menjar algna cosa i entrar cap al concert.

Moltes gràcies petit!!!

Si, ho se, sembla que el Joan i jo anem d'uniforme... però no digue-ho que el més extrany és la iaia que hi ha al mig de la plaça... Van anar els de seguretat i li van portar una cadira... després van decidir pujar-la a les grades,vam passar-nos el concert pendents d'ella.

Nota mental

Nota mental, llegir les receptes fins el final... d'aquesta manera not'equivoques al posar els ingredients...